Catalunya Un país segrestat
Una Història de profundes diferències
“Catalunya, un país segrestat” és un recorregut per 1000 anys de la relació de Castella-España amb Catalunya. Un intent d'evidenciar les profundes diferències entre castellans-espanyols i catalans, que ha portat a molts catalans a encunyar l'eslògan “Catalonia is not Spain”.
”Catalunya hacia la República” tanca el cercle obert amb el nostre primer llibre “Catalunya, un país segrestat”. Molts esdeveniments van succeir a partir del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i hem pogut veure i viure en tota la seva extensió i sense dissimulacions la politització de la desprestigiada justícia espanyola, de la mà del Partit Popular; els colpistes del segle XXI i els que tiren per terra qualsevol idea que a Espanya hi ha democràcia i estat de dret.
Catalunya hacia la República
El desenvolupament d’aquesta obra pretén tenir un recorregut lògic per a demostrar la hipocresia espanyola, les seves contradiccions i conceptes místics, com la pretensió de divinitat de la “unitat d’Espanya”.
Espanya va ser un gran imperi del qual no ha quedat res. Catalunya és una nació ocupada militarment des de 1714 i demogràficament des del franquisme, quan la població va passar de 2.900.000 habitants en 1940 a 5.100.000 habitants en 1970. Una autèntica invasió planificada a la qual anomenen “substitució demogràfica”, amb l’objectiu pervers de liquar el catalanisme. Molts d’aquests immigrants no respecten a la terra que els va acollir i els va brindar un avenir. En la història democràtica de Catalunya l’espanyolisme només ha arribat a les institucions catalanes segrestant-les. Mai amb la legitimitat que donen les urnes.
La doble moral d’Espanya per a afrontar situacions similars, interna i internacionalment, la seva falta d’escrúpols per a saltar-se la legalitat a conveniència i el seu joc brut sense dissimulacions contra Catalunya, són conseqüència de la seva falta de recursos argumentals.
Catalunya, per contra, té una gran quantitat de motius per a deixar de ser un cos estrany dins d’Espanya i volar en una merescuda llibertat. Motius històrics, ètnics, econòmics i greuges comparatius diversos. El llibre conté un capítol sencer amb un llistat no exhaustiu d’aquests arguments. Des del 1-O, el conflicte amb Espanya va entrar en un camí sense retorn, arran del qual Catalunya mai va estar tan prop d’aconseguir la seva independència plena.
Espanya està en situació de màxima vulnerabilitat per l’estat de la seva economia, per exclusiva responsabilitat dels seus ineptes governants. El seu futur depèn de suports financers internacionals. Allí és on Catalunya ha de jugar les seves cartes. Qualsevol possibilitat d’independència hauria d’arribar secundada per Europa, i per a això, la tasca dels polítics exiliats serà decisiva.
Catalunya, un país segrestat
Majoritàriament monàrquics i conservadors contra majoritàriament republicans i progressistes. Característiques inconciliables que són el fonament principal de tanta disparitat de posicions.
Aquesta obra és un tot que consta de dues parts. Una primera part històrica, fins al final de la guerra civil, on queden en evidència els càstigs als quals Castella-España, el més fort, va sotmetre a Catalunya periòdicament per la seva rebel·lia.
La segona part és més contemporània, a partir de la transició, amb una anàlisi de la Constitució de 1978, el finançament autonòmic, la voluntat de diàleg no correspost amb el govern central, els referèndums i finalment, una vegada més, el càstig en forma de venjança de més forta cap a Catalunya, amb acusacions falses que van acabar amb presos polítics en la presó o exiliats a manera d’escarment.
En aquest compendi es bolquen els arguments que segons l’autor té Catalunya per a negociar una millora del seu encaix a Espanya o, com a últim recurs, la seva independència. Per a això seran condició sine qua non que els líders catalans dissenyin una estratègia raonada i evitin cometre errors.
Sobre l'autor: Daniel Marcelo Piano Bassi
Daniel Marcelo Piano Bassi (Buenos Aires 1954) és economista, docent, autor d’articles professionals i amant de la mar.
En 2002 va arribar a Barcelona amb la seva família, esposa i dos fills, i des de llavors viuen a Vilassar de Mar. Tots es van adaptar a la nova vida a Catalunya i van aprendre a estimar la seva terra, la seva gent, la seva cultura, les seves tradicions i els seus símbols.
Observador dels successos quotidians, dels comportaments polítics i de les conductes dels uns i els altres, no li va resultar difícil prendre un posicionament en la lluita de Catalunya pel seu futur. Que és la lluita per la subsistència del català com a idioma viu i de la integritat del català com a ésser humà, en un mitjà quasi totalitari hostil a tot el català.